Feia temps que no ens acostàvem a les vinyes més septentrionals de Catalunya, i era ja el moment de fer-ho. Hauríem volgut disposar d'una panòplia de vins més àmplia, però entre l'època de verema i, suposem, les petites dimensions de moltes d'aquests cellers, algunes no han atès la nostra petició. Aquí hi ha les altres.

En aquesta interessant sessió hem comprovat un creixent contrast entre els vins que segueixen un patró molt 'anys 90' -ensamblajes de castes foranes, molta maduresa, molta extracció-, com els ben coneguts de Castell de Peralada, i els que comencen a reflectir un retorn a castes autòctones (com samsó, garnatxa, picapoll, malvasia) i un estil una mica més fresc.

Ens ha semblat particularment interessant l'evolució recent d'una finca vitícola exemplar com és Sota Els Àngels, ara amb l'assessoria d'un vinificador molt identificat amb els vins de terrer, Fredi Torres, que està deixant la seva empremta en diferents indrets de Catalunya i Galícia.

No ens sembla ni ara ni abans absurda aquella proliferació de castes bordeleses que observem antany en aquesta zona: per motius de sòl i clima, poden donar molt bons resultats. Però preferim expressions menys sobremadurats, menys sobrecarregades de roure, que algunes de les que hem comprovat aquesta vegada.