Al centre de Les Gavarres, últims esperons de la serralada litoral catalana, es troben els municipis de Monells, Cruïlles i Sant Sadurní de l'Heura. Es tracta d'un paratge molt especial, unes muntanyes on Josep Pla veia formes "elefantíaques" poblades d'un bosc típicament mediterrani, on trobem sureres (explotades a la tradicional i artesana indústria del suro) i alzines que resplendeixen entre un cel puríssim i un sòl poblat de matolls i pins joves.

A l'abric de dos pujols d'aquest bosc, en un paratge recòndit i silenciós, apareixen les vinyes de la finca Sota Els Àngels, sota la muntanya de la qual prendrà el nom el celler i el seu excel·lent vi negre (elogiat pels enòlegs més conspicus).

Vuit hectàrees d'un verd frondós, d'uns ceps bells que desperten vigorosos gràcies a les virtuts de l'agricultura biodinàmica que els seus amos i un equip d'enòlegs practiquen amb devoció. Un lloc ocult, un espai ple d'ànima i saber antic.

María Jesús Polanco i el seu espòs, Guy Jones, deixen les seves tasques de viticultors per atendre'ns. Guy ens introdueix en els enigmes de l'agricultura biodinàmica, una forma de cultiu que procedeix de les teories de Rudolf Steiner, un filòsof austríac, seguidor de Goethe i per tant defensor del pensament com a una àrea del coneixement equiparable als sentits.

Aplicades a l'agricultura, les seves idees (que avui s'estenen en gran part de granges de l'Índia, els EUA o Austràlia) es basen en un sistema ecològic sostenible, malgrat que les seves teories són anteriors a l'aparició del terme ecològic.

Aspectes com plantar seguint els patrons de moviment de la lluna i els planetes, així com abonar la terra amb materials naturals (basats en herbes medicinals pròpies de la zona i fem) preparats de manera científica, són algunes de les claus perquè aquestes vinyes produeixin una verema digne dels cellers més tradicionals.

María Jesús s’asseu en un porxo improvisat al costat de la vella masia catalana que estan restaurant, retornant la grandesa de l'arquitectura popular a través de la recuperació d'elements pràctics, sobris com uns “badius” (arcs de maó disposat en forma de llibre) i l'estructura pròpia de les cases rurals del Baix Empordà.

El passeig per les vinyes ens ha acalorat de forma que davant les velles alzines, com si el temps s'hagués aturat, encara s'aprecia un acollidor capvespre empordanès. 
 

Cóm una fotógrafa i periodista madrilenya arriba fins aquí i es dedica a fer vi?

Doncs mira, després d'una època estressant de treball en periodisme notava que necessitava una altra cosa, una cosa així com la necessitat de expressar-me de forma diferent, i vaig decidir anar a estudiar fotografia als EUA. Després del curs vaig entrar al món de la producció cinematogràfica i, tot i que vaig aconseguir juntament amb altres persones moure el projecte de "Too much" que va llençar a Banderas a Hollywood, em vaig adonar que allò seguia sent una bogeria: treball, treball i treball i poc temps per buscar el que sentia necessitat d'expressar. Anys més tard, vaig acudir com a padrina al bateig del fill d'una de les meves millors amigues que viu a Londres i allà vaig conèixer al padrí del nadó, que no és un altre que en Guy.

Qué romàntic, estàveu predestinats?

Bé, crec que les coses succeeixen quan han de succeir. Me’n vaig anar als EUA per fer un curs i allà vaig trobar la resta de la meva vida. Ens vam traslladar a viure al nord de Gales, lloc d'origen d’ en Guy, però Anglaterra va resultar ser molt rígida per a mi, no aconseguia adaptar-me a una societat tan tradicional i tancada, així que vam buscar un lloc per començar una nova vida junts. Ja teníem al nostre fill, així que necessitàvem fer d'aquell lloc casa nostra.

I des del Nord de Gales cóm s'arriba a una masia a Les Gavarres?

La veritat és que primer vam mirar per Mallorca, però no va sorgir res que ens cridés poderosament l'atenció. En canvi aquesta casa va ser la primera que vam veure a l'Empordà i, encara que vam seguir buscant, res ens semblava comparable a això. Havíem trobat el lloc en aquesta meravella i ens hi vam ficar de ple en el projecte de les vinyes i el celler. És curiós, he voltat molt d'aquí cap enllà i mai a la meva vida m’havia arrelat tant a un lloc.

El vostre vi ha tingut unes crítiques excel·lents de sommeliers tan coneguts com Josep Roca, de El Celler de Can Roca. Com ho heu aconseguit en tan poc temps?

Perquè creiem en el que fem, estem convençuts que la connexió amb la naturalesa i el coneixement d'un mateix són la base de la creativitat per elaborar bons productes. Per això vam implantar la viticultura biodinàmica, perquè no es tracta només de fer vi, és una forma de viure en comunicació amb l'entorn i amb la teva pròpia intuïció, l'ànima que viu al nostre interior i que ens ajuda a estar bé amb nosaltres mateixos i amb tot allò que fem.

Sona molt "zen".

(Riu). Sí, sí, m’apassiona el coneixement d'un mateix, l'equilibri, crear llocs de trobada... No sé si t'has fixat a la sala de tastos que hem rehabilitat al costat del celler, però és un espai al qual denominem “Almazen”, i aquesta "z" no està per error. Es tracta precisament d'aconseguir un espai de trobada amb persones diferents, procedents de qualsevol part del món, que sentin aquesta necessitat de compartir amb la naturalesa aquesta totalitat que emana d'ella i que ens fa sentir veritablement lliures.

Influeix això a la qualitat dels vostres vins?

Crec que tot està relacionat, però concretament en l'elaboració dels nostres vins Sota Els Àngels és fonamental aquesta recerca de l'equilibri amb la naturalesa, un repte constant, una manera de viure que creix amb nosaltres dia a dia.

Per exemple, vaporitzem la vinya amb preparats a base d’herbes medicinals i aigua de pluja a l'alba, quan la planta pot beneficiar-se més; tant les podes com els tràfecs del vi es fan en dies determinats segons els cicles de la lluna; passegem contínuament entre les vinyes observant el seu estat, alertes a qualsevol senyal que ens avisi d'alguna necessitat d'actuar. Com pots veure, necessitem estar en contacte amb les plantes.

Aquesta singularitat es du a terme durant tot el procés d'elaboració?

També la recol·lecció del raïm és totalment manual i utilitzem caixes petites, d’uns quinze quilos. Així el fruit arriba al celler en les millors condicions i passa després per una última revisió a la cinta, perquè cap raïm es faci malbé.

D'aquí va a les tines de vinificació, que són com les de qualsevol cava. Encara que l'edifici és molt senzill, està dissenyat perquè el vi baixi per decantació fins a cubes de roure de la sala de barriques. En aquesta sala, sota terra, la temperatura es manté naturalment tot l'any entre 13 i 15 graus.

Quin tipus de raïm utilitzeu? Alguna espècie que es diferenciï de la resta?

Pel vi negre hem plantat merlot, syrah, cabernet sauvignon, samsó i carmenere. Aquesta última era una espècie que va desaparèixer d’Europa a causa de la fil·loxera al segle XIX i es va redescobrir a Xile, motiu pel qual no és gaire freqüent. En total, cinc varietats de vi negre i dos de blanc, viognier i picapoll.

És rentable aconseguir un vi de qualitat amb una elaboració tan minuciosa en els temps que corren?

Basem tot el nostre esforç en aconseguir-ho. De moment la inversió ha estat satisfactòria en quant a les crítiques que hem rebut dels experts, però naturalment esperem viure d'això. Hem aconseguit arribar fins aquí amb les nostres últimes reserves, a partir d'ara, el vi té la paraula.

Com es defineix aquesta paraula en xifres?

La primera collita va ser l'any 2007, que es va comercialitzar al 2009. En total vam produir 6.000 ampolles de vi negre i 1.500 de blanc. La segona collita, la del 2008, ens ha donat 7.000 ampolles de negre i 2.000 de blanc. Com veus produïm molt poquet, el vi està molt seleccionat.

Per què l'heu anomenat Sota Els Àngels?

Perquè estem sota la muntanya Els Àngels, un lloc màgic que ens encanta. Vam pensar que era el nom idoni per a aquest vi que és una mica francès i molt elegant. Ara, també produirem un altre vi diferent al que anomenarem Desea. Té una producció menys laboriosa que Sota Els Àngels, de forma que sortirà a un preu més econòmic, però sense renunciar a la qualitat i al nostre vinyer natural.

Mentre xerràvem, en Guy ha anat al col·legi a recollir el fill de tots dos, un noi ros que es desenvolupa amb naturalitat en tres llengües i juga entusiasmat amb els gossos de la casa, que conviuen amistosament amb un cadell de gat que en Guy va rebre com a regal del seu fill. Si el vi és la beguda dels deus, per descomptat en aquest paradís trobaran el seu celler.

Revista S'Agaró Magazine N02 | Estiu 2010